dissabte, 16 de maig del 2009

Mi blog es...

... estrictamente docente

Aún no se el motivo que hace que no me salga la inspiración para escribir sobre temas no propuestos en clase...


(... bueno tampoco estoy demasiado inspirada para los temas propuestos en ella...)

Intento de wellerismo (sin ánimos de ofender a nadie...)

Todo va sobre ruedas, dijo Stephen Hawking, al subir las escaleras

dijous, 14 de maig del 2009

Amelie Poulain y Lisbeth Salander - 2

Al abrir los ojos la mañana siguiente, Amelie pensó que todo había sido un sueño, producto de su imaginación. Pero cuando fue al baño vió que en el espejo del baño alguien había escrito con carmín: "A la misma hora, en el mismo lugar".

Amelie se quedó esperando más de media hora a la salida del trabajo. Pero Lisbeth no se presentó. Pero sí que lo hizo cada noche, en los sueños de Amelie. Y Amelie, como se había propuesto ayudar a todo el mundo a obtener la felicidad, empezó a hurgar en el ordenador de Suzanne. Poco a poco, empezó a obtener todos los datos que Lisbeth "la hacker" le pedía noche tras noche.

- ¡Ya basta!- le dijo una mañana Suzanne a Amelie. -¿Qué pretendes? Y Amelie se lo contó. Le contó los sueños que tenía noche tras noche y se hundió. Suzanne se puso en contacto con el padre de Amelie, y este decidió que la tenían que internar en un sanatorio.

Pero los sueños persistieron, pero Amelie no lo contó a nadie, para recuperarse pronto. Las apariciones de Lisbeth no pararon y cada vez le pedía a Amelie cosas más raras para hacerla feliz.

Hasta que un día, Amelie, acatando las ordenes de sus fantasías, desechó su vida.

Y ese mismo día, el aburrido vigilante de seguridad, se dió cuenta al mirar las cámaras de vigilancia, que cada noche había alguien que manipulaba las alarmas de seguridad y entraba en el recinto hospitalario, se dirigía a las habitaciones y mantenía conversaciones con una paciente.

Esa paciente, era Amelie.

dilluns, 11 de maig del 2009

Amelie Poulain y Lisbeth Salander - 1

Lisbeth Salander entró en el "Café les Deux Molins" a las once y catorce minutos. Amelie Poulain vió a Lisbeth ausente y Amelie piensa que ella tiene problemas y que la puede ayudar.

A las once y dieciocho minutos Lisbeth Salander sacó su portátil "Laptoz" y empezó a teclear. Amelie se acercó y le pidió que quería tomar. Lisbeth pidió un café.
Cuando ya pasaban dos minutos y cuarenta segundos, Amelie Poulain le lleba a Lisbeth Salander un café con una cara feliz dibujada en la espuma del café, junto con una notita que decía "Salgo a las 18.00 y te voy a resolver tus problemas".

Cuando son las 18.05, Amelie Poulain se encuentra sola a la saldia del "Café les Deux Molins" y al ver que Lisbeth Salander no acude a la cita, la buena de Amelie se va a su apartamento.

Al cabo de unos días, Lisbeth Salander vuelve a acudir al "Café les Deux Molins" a la misma hora. La situación se vuelve a repetir: un café, una cara feliz en la espuma, una notita y una Amelie plantada a las 18.07 a la salida del local.

Pero todo cambió aquella noche, cuando Amelie se despierta en su piso de Montmartre a media noche y se encuentra a Lisbeth Salander mirandola fijamente. Lisbeth Salander le pregunta a Amelie si verdaderamente la quiere ayudar. Al obtener una respuesta afirmativa, Lisbeth le planeta: "Tienes que ayudarme a encontrar unos archivos a l'ordenador de Suzanne, tu jefa del "Café les Deux Molins".

divendres, 8 de maig del 2009

Amelie



Amelie Poulain és una noia amb un passat peculiar (de petita va tenir una infantesa diferent a la dels altres nens) i això la fa convertir en una persona meticulosa i extranya: compta coses curioses, descriu què els agrada i desagrada a la gent que els envolta, intenta arreglar la vida dels altres i fer el bé de formes peculiars, a través de notes...
És una noia somiadora que viu al seu món de felicitat.

Els valors positius d'Amelie són que és una somiadora, bondat (és molt bona persona) i peculiar (marca la diferència). Els aspectes negatius és que és massa meticulosa i és extremadament reservada.

Si jo em trobés amb Amelie dins la història, jo voldria ser una amiga tipus el narrador de la pel·lícula: que ho sabés tot sobre ella, però que no m'impliqués a mi en els seus embolics.

El tipus de producte cultural que realitzaria és una pel·lícula o una sèrie de relats curts, amb breus històries (capítols).

dimecres, 6 de maig del 2009

No us ha passat mai que...



... quan més gent teniu al vostre costat, més sols us sentiu?
... trobeu a faltar moments del passat que ja mai tornareu a reviure?
... voldrieu tornar a enrere, moure una pedreta, i veure com canvia el futur?
... heu somiat desperts somnis que mai es compliran?



... teniu un sentiment de tristor sense saber perquè?

dissabte, 2 de maig del 2009

Qualsevol nit pot sortir el sol

No només hi ha un heroi, sinó que hi ha molts personatges que ens marquen la vida. Què millor que fer una festa amb tots ells?

Hem crescut amb la Blancaneus, els tres porquets i l'snoopy.
A l'escola ens han fet llegir lectures d'en Gullivert i d'Ali-baba.
Hem explicat mil i un acudits d'en Jaimito.
Hem passat por a les cases de colònies quan ens parlaven de Barba-blava.
A anglès ens han fet llegir mil i una vegades la història de Dracula i Frankenstein.
Disney ens ha bombardejat amb Tarzan, Ventafocs, Bambi, en Pinotxo, el Pato Donald i Peter Pan.
Els nostres pares ens han explicat i ensenyat qui era el Capitán Trueno.
Cada Nadal esperem impacients els Reis d'Orients, el Papa Noël i posem el caganer al pessebre.
Hem llegit còmics d'Astèrix i Obelix, de Mortadelo i Filemón i de Superman.
De petits tots hem cridat "Patufet on ets?" o hem reproduït la conversa de la Caputxeta vermella i el llop ferotge "Quins ulls més grans que tens" "Són per veure't millor".
Els nostres pares ens han engatussat i ens han fet menjar espinaques per ser iguals de forts que en Popeye.
Mai recordem qui és el gat i qui és la rata de Tom i Jerry.


Fa una nit clara i tranquil.la, hi ha la lluna que fa llum,
els convidats van arribant i van omplint tota la casa
de colors i de perfums.
Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum,
a casa meva és casa vostra si que hi ha cases d'algú.
Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú,
o potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu,
també pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per tots.
el temps no conta, ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el sol.