Monastir
Tomba de Habib Bourguiba
El Djem
La porta del desert - Douz
Douz - desert
Chott El Djérid
Chott El Djérid - Llacs de sal
Tameghza
Tunis - mercat
.JPG)
Cartago
dissabte, 21 de març del 2009
Tunísia, país de contrastos
En realitat no sóc una persona molt viatjada però sempre recordaré el viatge que vam fer, just fa tres anys, de final de curs de 2n de batxillerat.
Típicament s’acostuma a anar a un lloc per emborratxar-te i estar-te a l’hotel, però els nostres professors ens van dir que si volíem fer això, ningú ens acompanyava, i per tant, ens quedàvem a casa.
Finalment vam decidir anar a Tunísia, país de forts contrastos entre nord i sud, proper territorialment però exòtic a la vegada. Bé, tot això ho vam descobrir un cop allà.
Els professors ens van obligar a fer un viatge 100 % cultural, però a hores d’ara, si me’ls trobés pel carrer, els hi agrairia.
Vam arribar un dilluns a la 1 de la matinada a Tunis, vam fer una hora de camí fins al nostre hotel d’allotjament situat a Monastir. El dia següent vam poder visitar la ciutat i el seu monastir sufí, el ribât, construït l’any 795. També vam visitar la tomba de Habib Bourguiba el que havia estat president del país des de 1957 fins el 1987. Aquell temple era fascinant: tot dedicat a ell, amb làmpades impressionants que penjaven del sostre, joies exposades i un cultisme excessiu (en el meu parer).
L’endemà vam començar un trajecte cap al sud del país, i la primera aturada va ser el Djem, un amfiteatre romà construït l’any 238. Vam continuar país avall i vam visitar Matmata i les seves cases troglodites excavades en les roques i vam anar amb dromedari a Douz (a la porta del desert).
El dia següent vam començar molt d’hora i vam continuar la nostra ruta pel sud. Vam veure Chott El Djérid i els seus llacs de sal enmig del desert, Nefta i la seva selva amb palmeres, Tameghza i les seves muntanyes...
Vam haver d’estar tot un dia de camí altre cop amb autobús fins al nostre punt de partida, Monastir, del que només vam baixar per veure Kairouan, la quarta ciutat del món islàmic i vam poder apreciar la seva impressionant mesquita.
Finalment, l’últim dia, vam anar a Tunis capital, on vam poder recórrer el seu mercat, vam anar fins a Cartago a visitar les ruïnes i vam agafar altre cop l’avió fins a Barcelona.
Aquell viatge va ser genial: vam conversar amb nadius que sabien que a Espanya existia el carrefour, el caprabo i el “todo-a-cien”. Sabien també que els espanyols i els catalans no eren massa amics, que els catalans tenien fama “de agarraos”...
Tot i així també vam tenir una anècdota no gaire positiva... però millor la deixo per un altre dia.
Típicament s’acostuma a anar a un lloc per emborratxar-te i estar-te a l’hotel, però els nostres professors ens van dir que si volíem fer això, ningú ens acompanyava, i per tant, ens quedàvem a casa.
Finalment vam decidir anar a Tunísia, país de forts contrastos entre nord i sud, proper territorialment però exòtic a la vegada. Bé, tot això ho vam descobrir un cop allà.
Els professors ens van obligar a fer un viatge 100 % cultural, però a hores d’ara, si me’ls trobés pel carrer, els hi agrairia.
Vam arribar un dilluns a la 1 de la matinada a Tunis, vam fer una hora de camí fins al nostre hotel d’allotjament situat a Monastir. El dia següent vam poder visitar la ciutat i el seu monastir sufí, el ribât, construït l’any 795. També vam visitar la tomba de Habib Bourguiba el que havia estat president del país des de 1957 fins el 1987. Aquell temple era fascinant: tot dedicat a ell, amb làmpades impressionants que penjaven del sostre, joies exposades i un cultisme excessiu (en el meu parer).
L’endemà vam començar un trajecte cap al sud del país, i la primera aturada va ser el Djem, un amfiteatre romà construït l’any 238. Vam continuar país avall i vam visitar Matmata i les seves cases troglodites excavades en les roques i vam anar amb dromedari a Douz (a la porta del desert).
El dia següent vam començar molt d’hora i vam continuar la nostra ruta pel sud. Vam veure Chott El Djérid i els seus llacs de sal enmig del desert, Nefta i la seva selva amb palmeres, Tameghza i les seves muntanyes...
Vam haver d’estar tot un dia de camí altre cop amb autobús fins al nostre punt de partida, Monastir, del que només vam baixar per veure Kairouan, la quarta ciutat del món islàmic i vam poder apreciar la seva impressionant mesquita.
Finalment, l’últim dia, vam anar a Tunis capital, on vam poder recórrer el seu mercat, vam anar fins a Cartago a visitar les ruïnes i vam agafar altre cop l’avió fins a Barcelona.
Aquell viatge va ser genial: vam conversar amb nadius que sabien que a Espanya existia el carrefour, el caprabo i el “todo-a-cien”. Sabien també que els espanyols i els catalans no eren massa amics, que els catalans tenien fama “de agarraos”...
Tot i així també vam tenir una anècdota no gaire positiva... però millor la deixo per un altre dia.
divendres, 20 de març del 2009
http://tuaventura.org
Un recull de vivències i experiències explicades de forma modesta però amb sentiment, que et conviden a somiar, a recórrer mentalment un món ple d'aventures... T'indueixen a agafar una motxilla, omplir-la de quatre coses i marxar a córrer món per tal de poder explicar, a la tornada, el teu somni fet realitat.
Fugir, desconnectar, conèixer i canviar. Tot en un.
http://tuaventura.org/
dimecres, 18 de març del 2009
Viatge a Ítaca
Aquest poema et fa pensar.
Et parla de mitologia i de Déus però té un rerefons que et fa reflexionar sobre tot allò que et proposes o que estàs en camí.
Quan et proposes un objectiu, una meta a assolir, porta-la a terme i mira-la de fer durar el necessari, sense presses, complint tot allò que t’havies proposat en un principi, que el resultat t’acabi satisfent. I per més dificultats que trobis en tot el procés, mai et rendeixis.
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,has de pregar que el camí sigui llarg,ple d'aventures, ple de coneixença (...)
Konstantin Kavafis
divendres, 13 de març del 2009
Qui ha dit crisis?!
Portal de Christie'sPer molta crisis que els Governs anunciïn sembla ser que hi ha una sèrie de gent que no es veu afectada per aquesta, tot i que ens vulguin fer creure que són "gente de a pié". Per cada estrena cinematogràfica o gala de premis, i per no anar gaire lluny, els Oscars en són un bon exemple, les grans estrelles de cine porten vestits de milers d'euros que no se'ls posaran mai més (perquè està mal vist repetir modelet).
I què en fan de tants modelets quan tots els armaris de la seva modesta caseta estan plens? Doncs és tan fàcil com revendre'ls. Això sí, no els duran a una botiga de segona mà de barri, sinó que què millor que una casa de subhastes, que te'n donaran una picossada i que finalment la teva peça es convertirà en una "joia" o una "obra d'art" només perquè l'has portada tu (ah! i també perquè l'ha fet un senyor amb un nom difícil de pronunciar).
I qui compra aquests vestits? Els compra gent que li afecta tant poc o menys la crisis que a les estrelles de cine. Gent que es gasta quantitats increïbles per quadres, escultures, làmpares o rellotges que tenen la seva reproducció per milers i milers d'euros menys.
Mai he entès d'on es treuen tants diners per comprar "obres d'art" (terme relatiu), com poden gastar-se el sou de la meva vida en un mini quadre que els decori el menjador...
Us deixo els enllaços de dues cases de subhastes. Feu-hi una ullada i veureu en els catàlegs els elements que estan a la venta i el preu que se'n demana... Francament no m'hi busqueu mai a mi en un lloc així.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
