En realitat no sóc una persona molt viatjada però sempre recordaré el viatge que vam fer, just fa tres anys, de final de curs de 2n de batxillerat.
Típicament s’acostuma a anar a un lloc per emborratxar-te i estar-te a l’hotel, però els nostres professors ens van dir que si volíem fer això, ningú ens acompanyava, i per tant, ens quedàvem a casa.
Finalment vam decidir anar a Tunísia, país de forts contrastos entre nord i sud, proper territorialment però exòtic a la vegada. Bé, tot això ho vam descobrir un cop allà.
Els professors ens van obligar a fer un viatge 100 % cultural, però a hores d’ara, si me’ls trobés pel carrer, els hi agrairia.
Vam arribar un dilluns a la 1 de la matinada a Tunis, vam fer una hora de camí fins al nostre hotel d’allotjament situat a Monastir. El dia següent vam poder visitar la ciutat i el seu monastir sufí, el ribât, construït l’any 795. També vam visitar la tomba de Habib Bourguiba el que havia estat president del país des de 1957 fins el 1987. Aquell temple era fascinant: tot dedicat a ell, amb làmpades impressionants que penjaven del sostre, joies exposades i un cultisme excessiu (en el meu parer).
L’endemà vam començar un trajecte cap al sud del país, i la primera aturada va ser el Djem, un amfiteatre romà construït l’any 238. Vam continuar país avall i vam visitar Matmata i les seves cases troglodites excavades en les roques i vam anar amb dromedari a Douz (a la porta del desert).
El dia següent vam començar molt d’hora i vam continuar la nostra ruta pel sud. Vam veure Chott El Djérid i els seus llacs de sal enmig del desert, Nefta i la seva selva amb palmeres, Tameghza i les seves muntanyes...
Vam haver d’estar tot un dia de camí altre cop amb autobús fins al nostre punt de partida, Monastir, del que només vam baixar per veure Kairouan, la quarta ciutat del món islàmic i vam poder apreciar la seva impressionant mesquita.
Finalment, l’últim dia, vam anar a Tunis capital, on vam poder recórrer el seu mercat, vam anar fins a Cartago a visitar les ruïnes i vam agafar altre cop l’avió fins a Barcelona.
Aquell viatge va ser genial: vam conversar amb nadius que sabien que a Espanya existia el carrefour, el caprabo i el “todo-a-cien”. Sabien també que els espanyols i els catalans no eren massa amics, que els catalans tenien fama “de agarraos”...
Tot i així també vam tenir una anècdota no gaire positiva... però millor la deixo per un altre dia.
Típicament s’acostuma a anar a un lloc per emborratxar-te i estar-te a l’hotel, però els nostres professors ens van dir que si volíem fer això, ningú ens acompanyava, i per tant, ens quedàvem a casa.
Finalment vam decidir anar a Tunísia, país de forts contrastos entre nord i sud, proper territorialment però exòtic a la vegada. Bé, tot això ho vam descobrir un cop allà.
Els professors ens van obligar a fer un viatge 100 % cultural, però a hores d’ara, si me’ls trobés pel carrer, els hi agrairia.
Vam arribar un dilluns a la 1 de la matinada a Tunis, vam fer una hora de camí fins al nostre hotel d’allotjament situat a Monastir. El dia següent vam poder visitar la ciutat i el seu monastir sufí, el ribât, construït l’any 795. També vam visitar la tomba de Habib Bourguiba el que havia estat president del país des de 1957 fins el 1987. Aquell temple era fascinant: tot dedicat a ell, amb làmpades impressionants que penjaven del sostre, joies exposades i un cultisme excessiu (en el meu parer).
L’endemà vam començar un trajecte cap al sud del país, i la primera aturada va ser el Djem, un amfiteatre romà construït l’any 238. Vam continuar país avall i vam visitar Matmata i les seves cases troglodites excavades en les roques i vam anar amb dromedari a Douz (a la porta del desert).
El dia següent vam començar molt d’hora i vam continuar la nostra ruta pel sud. Vam veure Chott El Djérid i els seus llacs de sal enmig del desert, Nefta i la seva selva amb palmeres, Tameghza i les seves muntanyes...
Vam haver d’estar tot un dia de camí altre cop amb autobús fins al nostre punt de partida, Monastir, del que només vam baixar per veure Kairouan, la quarta ciutat del món islàmic i vam poder apreciar la seva impressionant mesquita.
Finalment, l’últim dia, vam anar a Tunis capital, on vam poder recórrer el seu mercat, vam anar fins a Cartago a visitar les ruïnes i vam agafar altre cop l’avió fins a Barcelona.
Aquell viatge va ser genial: vam conversar amb nadius que sabien que a Espanya existia el carrefour, el caprabo i el “todo-a-cien”. Sabien també que els espanyols i els catalans no eren massa amics, que els catalans tenien fama “de agarraos”...
Tot i així també vam tenir una anècdota no gaire positiva... però millor la deixo per un altre dia.
Que curioso eso del carrefour, el caprabo i el “todo-a-cien”... jajajaja
ResponElimina