"És per comoditat"

El passat diumenge des de la modesta ràdio on a vegades col·laboro es llançava una pregunta als oients, per tal que aquests truquessin i poguessin participar al concurs d'un "magnífic sopar" i la pregunta era la següent: Quin és l'aparell elèctric / electrònic sense el qual no podríeu viure? I va guanyar de golejada... el TELÈFON MÒBIL.

El telèfon mòbil en la definició de la "santa wikipedia" "és un dispositiu inalàmbric que permet tenir accés a la xarxa de telefonia mòbil, la seva principal característica és la seva portabilitat i malgrat que la principal funció és la de trucades de veu, amb el temps s'hi han anat incorporant més elements: missatges de text, navegació per internet..."

És fascinant la incidència que té aquest aparell en la nostra vida quotidiana, que per molts sigui l'aparell electrònic sense el qual no podrien viure: no pensen en la nevera que ens permet conservar els aliments que són gràcies al què vivim?

Crec que a nivell general, la societat pensa que el mòbil ens dóna major independència i seguretat, però en realitat vivim subjectes a aquest aparell, hem tendit a fer desaparèixer rellotges i despertadors perquè el mòbil ens fa la funció. Quan ens deixem el mòbil vivim angustiats perquè no sabem si algú vol contactar amb nosaltres o no ens podrem comunicar si ens passa alguna cosa. Si se'ns acaba la bateria intentem una vegada i una altra engegar-lo per mirar si algú ens ha enviat un missatge o ens ha trucat.
Però realment, fa només uns 10, com a molt 15 anys que els mòbils formen part de la societat del dia a dia. Abans la gent tenia accidents, quedava amb altres persones, es comunicava i no teniem telèfons mòbils, per tant, és possible.

Recordo el primer telèfon mòbil que vaig veure, va ser just fa uns 12 anys, l'any que vaig fer la comunió que els meus pares es van comprar un cotxe i els van regalar un mòbil amb el cotxe. El meu pare no el volia ni veure, però al cap de dos o tres mesos ja no podia passar sense portar-lo. "És per comoditat" deia. Era un totxo de mòbil, un nokia amb antena extraïble que era més gran que el comandament de la televisió.

El temps ha anat passant i poca gent queda que no porti el mòbil al bolso o a la butxaca. S'han hagut de reinventar normes en contra d'aquests aparells en avions, gasolineres, instituts, hospitals i altres llocs públics. Però ara ja és tard, estem condicionats per aquests petits aparells.