El meu pare i la meva mare són nascuts el mateix any, només es porten 15 dies de diferència.
La meva mare era de costa i de petita anava als cines, el seu avi la portava a veure els toros, estudiava idiomes i treballava pel turisme, va ser de les primeres noies del seu poble a treure's el carnet de conduir i tenir cotxe propi (amb un préstec del seu avi). Quan tenia 20 anys va omplir el seu Dian 6 de maletes i van marxar cinc noies soles cap a Andalusia de viatge.
El meu pare era un home de poble "d'interior", a casa seva eren 6 germans i les coses no eren fàcils. De petit estudiava i treballava, sobretot TREBALLAVA igual que ha fet la resta de la seva vida: als 11 o 12 anys ja sabia conduir camions i la seva "alliberació" va ser treure's el carnet de conduir i poguer anar a discoteques els dissabtes. Als 20 anys va fer el seu gran viatge, també, ell per obligació, li tocava creuar l'Estret i anar-se'n a la mili a Ceuta.
Per molt que el professor Perceval hagi fet un quadre sobre l'oci, penso que el quadre és molt genèric, no es tenen en compte contextos econòmics ni socials determinats: no per tothom en el mateix moment hi ha les mateixes reduccions d'hores de feina ni s'incrementen les hores d'oci. És més, posaria la mà al foc que sumant les hores d'oci dels meus pares en tota la seva vida arribarien a igualar les hores d'oci que jo he tingut en la meva fins l'actualitat.
dimecres, 29 d’abril del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada