Monastir
Tomba de Habib Bourguiba
El Djem
La porta del desert - Douz
Douz - desert
Chott El Djérid
Chott El Djérid - Llacs de sal
Tameghza
Tunis - mercat
.JPG)
Cartago
dissabte, 21 de març del 2009
Tunísia, país de contrastos
En realitat no sóc una persona molt viatjada però sempre recordaré el viatge que vam fer, just fa tres anys, de final de curs de 2n de batxillerat.
Típicament s’acostuma a anar a un lloc per emborratxar-te i estar-te a l’hotel, però els nostres professors ens van dir que si volíem fer això, ningú ens acompanyava, i per tant, ens quedàvem a casa.
Finalment vam decidir anar a Tunísia, país de forts contrastos entre nord i sud, proper territorialment però exòtic a la vegada. Bé, tot això ho vam descobrir un cop allà.
Els professors ens van obligar a fer un viatge 100 % cultural, però a hores d’ara, si me’ls trobés pel carrer, els hi agrairia.
Vam arribar un dilluns a la 1 de la matinada a Tunis, vam fer una hora de camí fins al nostre hotel d’allotjament situat a Monastir. El dia següent vam poder visitar la ciutat i el seu monastir sufí, el ribât, construït l’any 795. També vam visitar la tomba de Habib Bourguiba el que havia estat president del país des de 1957 fins el 1987. Aquell temple era fascinant: tot dedicat a ell, amb làmpades impressionants que penjaven del sostre, joies exposades i un cultisme excessiu (en el meu parer).
L’endemà vam començar un trajecte cap al sud del país, i la primera aturada va ser el Djem, un amfiteatre romà construït l’any 238. Vam continuar país avall i vam visitar Matmata i les seves cases troglodites excavades en les roques i vam anar amb dromedari a Douz (a la porta del desert).
El dia següent vam començar molt d’hora i vam continuar la nostra ruta pel sud. Vam veure Chott El Djérid i els seus llacs de sal enmig del desert, Nefta i la seva selva amb palmeres, Tameghza i les seves muntanyes...
Vam haver d’estar tot un dia de camí altre cop amb autobús fins al nostre punt de partida, Monastir, del que només vam baixar per veure Kairouan, la quarta ciutat del món islàmic i vam poder apreciar la seva impressionant mesquita.
Finalment, l’últim dia, vam anar a Tunis capital, on vam poder recórrer el seu mercat, vam anar fins a Cartago a visitar les ruïnes i vam agafar altre cop l’avió fins a Barcelona.
Aquell viatge va ser genial: vam conversar amb nadius que sabien que a Espanya existia el carrefour, el caprabo i el “todo-a-cien”. Sabien també que els espanyols i els catalans no eren massa amics, que els catalans tenien fama “de agarraos”...
Tot i així també vam tenir una anècdota no gaire positiva... però millor la deixo per un altre dia.
Típicament s’acostuma a anar a un lloc per emborratxar-te i estar-te a l’hotel, però els nostres professors ens van dir que si volíem fer això, ningú ens acompanyava, i per tant, ens quedàvem a casa.
Finalment vam decidir anar a Tunísia, país de forts contrastos entre nord i sud, proper territorialment però exòtic a la vegada. Bé, tot això ho vam descobrir un cop allà.
Els professors ens van obligar a fer un viatge 100 % cultural, però a hores d’ara, si me’ls trobés pel carrer, els hi agrairia.
Vam arribar un dilluns a la 1 de la matinada a Tunis, vam fer una hora de camí fins al nostre hotel d’allotjament situat a Monastir. El dia següent vam poder visitar la ciutat i el seu monastir sufí, el ribât, construït l’any 795. També vam visitar la tomba de Habib Bourguiba el que havia estat president del país des de 1957 fins el 1987. Aquell temple era fascinant: tot dedicat a ell, amb làmpades impressionants que penjaven del sostre, joies exposades i un cultisme excessiu (en el meu parer).
L’endemà vam començar un trajecte cap al sud del país, i la primera aturada va ser el Djem, un amfiteatre romà construït l’any 238. Vam continuar país avall i vam visitar Matmata i les seves cases troglodites excavades en les roques i vam anar amb dromedari a Douz (a la porta del desert).
El dia següent vam començar molt d’hora i vam continuar la nostra ruta pel sud. Vam veure Chott El Djérid i els seus llacs de sal enmig del desert, Nefta i la seva selva amb palmeres, Tameghza i les seves muntanyes...
Vam haver d’estar tot un dia de camí altre cop amb autobús fins al nostre punt de partida, Monastir, del que només vam baixar per veure Kairouan, la quarta ciutat del món islàmic i vam poder apreciar la seva impressionant mesquita.
Finalment, l’últim dia, vam anar a Tunis capital, on vam poder recórrer el seu mercat, vam anar fins a Cartago a visitar les ruïnes i vam agafar altre cop l’avió fins a Barcelona.
Aquell viatge va ser genial: vam conversar amb nadius que sabien que a Espanya existia el carrefour, el caprabo i el “todo-a-cien”. Sabien també que els espanyols i els catalans no eren massa amics, que els catalans tenien fama “de agarraos”...
Tot i així també vam tenir una anècdota no gaire positiva... però millor la deixo per un altre dia.
divendres, 20 de març del 2009
http://tuaventura.org
Un recull de vivències i experiències explicades de forma modesta però amb sentiment, que et conviden a somiar, a recórrer mentalment un món ple d'aventures... T'indueixen a agafar una motxilla, omplir-la de quatre coses i marxar a córrer món per tal de poder explicar, a la tornada, el teu somni fet realitat.
Fugir, desconnectar, conèixer i canviar. Tot en un.
http://tuaventura.org/
dimecres, 18 de març del 2009
Viatge a Ítaca
Aquest poema et fa pensar.
Et parla de mitologia i de Déus però té un rerefons que et fa reflexionar sobre tot allò que et proposes o que estàs en camí.
Quan et proposes un objectiu, una meta a assolir, porta-la a terme i mira-la de fer durar el necessari, sense presses, complint tot allò que t’havies proposat en un principi, que el resultat t’acabi satisfent. I per més dificultats que trobis en tot el procés, mai et rendeixis.
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,has de pregar que el camí sigui llarg,ple d'aventures, ple de coneixença (...)
Konstantin Kavafis
divendres, 13 de març del 2009
Qui ha dit crisis?!
Portal de Christie'sPer molta crisis que els Governs anunciïn sembla ser que hi ha una sèrie de gent que no es veu afectada per aquesta, tot i que ens vulguin fer creure que són "gente de a pié". Per cada estrena cinematogràfica o gala de premis, i per no anar gaire lluny, els Oscars en són un bon exemple, les grans estrelles de cine porten vestits de milers d'euros que no se'ls posaran mai més (perquè està mal vist repetir modelet).
I què en fan de tants modelets quan tots els armaris de la seva modesta caseta estan plens? Doncs és tan fàcil com revendre'ls. Això sí, no els duran a una botiga de segona mà de barri, sinó que què millor que una casa de subhastes, que te'n donaran una picossada i que finalment la teva peça es convertirà en una "joia" o una "obra d'art" només perquè l'has portada tu (ah! i també perquè l'ha fet un senyor amb un nom difícil de pronunciar).
I qui compra aquests vestits? Els compra gent que li afecta tant poc o menys la crisis que a les estrelles de cine. Gent que es gasta quantitats increïbles per quadres, escultures, làmpares o rellotges que tenen la seva reproducció per milers i milers d'euros menys.
Mai he entès d'on es treuen tants diners per comprar "obres d'art" (terme relatiu), com poden gastar-se el sou de la meva vida en un mini quadre que els decori el menjador...
Us deixo els enllaços de dues cases de subhastes. Feu-hi una ullada i veureu en els catàlegs els elements que estan a la venta i el preu que se'n demana... Francament no m'hi busqueu mai a mi en un lloc així.
divendres, 27 de febrer del 2009
"Tipical Spanish" - Podem evitar els tòpics al relitzar una producció cultural?
Sempre havia pensat que els tòpics venien de fora, és a dir, que els construeixen els extrangers al venir-nos a visitar.
“Tipical spanish” diuen mentre esperen per entrar en un restaurant de Platja d’Aro (Costa Brava) per menjar-se una paella i veure gerres i gerres de sangria. En aquells moments, acaben de comprar-se un vestit de sevillana i esperen veure algun torero per cridar-li un bon “olee!!”.
Me'ls miro amb certa pena i llàstima, ja que ningú els ha explicat que s’han equivocat de lloc, que Espanya té moltes regions i que no tot el dia estem de festa.
Potser la culpa d’aquests tòpics ja ve de lluny, dels acudits o de les llegendes sobre espanyols, però en part crec que els tòpics venen fomentats per les grans produccions culturals.
Nosaltres sabem que no ens passem tot el dia cantant i ballant i de festa, però sembla que els directors de cinema espanyols viuen en un món paral·lel. O això, o el que volen és introduir els tòpics de la terra en les seves produccions.
Per exemple, en la pel·lícula de Bigas Luna (director català) anomenada “La teta y la luna” són asidues les interpretacions "flamenquils" a capel·la per part d’un dels personatges.
http://www.youtube.com/watch?v=TJ_g7A_Lv6E
http://www.youtube.com/watch?v=IbkCEl2GEc0&feature=PlayList&p=7D4650464C09975D&playnext=1&index=18
Un altre exemple és el personatge de Penélope Cruz a "Volver", film de Pedro Almodóvar. En els fragments del següent enllaç es poden veure els nous tòpics espanyols (és a dir, la figura de la “xoni”, el típic programa tipus “el diario de Patricia”) i com sempre, el flamenc que no falti!!
http://www.youtube.com/watch?v=u6-7wRjp4Oc
I com que ja hem parlat de la Pe i de Bigas Luna, dons els podem unir en una de les pel·lícules més topicones: “Jamón, jamón”. Només amb el títol i el cartell de la pel·lícula ja tenim tòpic assegurat.
http://www.mi-direccion.com/divx/J/Jamon-Jamon-Vcd.jpg
Personalment crec que es podrien fer grans pel·lícules sense la introducció dels típics tòpics, sempre i quan disposis d’una gran documentació, és a dir, si es vol reflexar algun tòpic espanyol, s’hauria d’intentar ubicar en l’entorn geogràfic o social adequat per tal de que un nadiu de la zona, en veure-ho, no ho percebi com a tòpic.
Ja per acabar poso els enllaços de les fotos de A.Leivobitz que va realitzar a la Penélope Cruz en el més pur estil topicós espanyol (no massa distant dels panells de Sorolla en l’exposició “Sorolla: Visión de España” que hi ha a l’MNAC actualment).
Si la Pe és natural d’Alcobendas (Madrid) està clar que Leivobitz li està atribuint el tòpic del flamenc i del torero espanyol. No sé perquè, posats a topitzar, Leivobitz no va vestir a la Pe de fallera i la va fer menjar paella, o perquè no la va posar al costat d’un gaiter, o ballant sardanes amb una reixa al cap.
Fotos d'A. Leivobitz:
http://img.poprosa.com/2007/11/penelope-cruz-vogue.jpg
“Tipical spanish” diuen mentre esperen per entrar en un restaurant de Platja d’Aro (Costa Brava) per menjar-se una paella i veure gerres i gerres de sangria. En aquells moments, acaben de comprar-se un vestit de sevillana i esperen veure algun torero per cridar-li un bon “olee!!”.
Me'ls miro amb certa pena i llàstima, ja que ningú els ha explicat que s’han equivocat de lloc, que Espanya té moltes regions i que no tot el dia estem de festa.
Potser la culpa d’aquests tòpics ja ve de lluny, dels acudits o de les llegendes sobre espanyols, però en part crec que els tòpics venen fomentats per les grans produccions culturals.
Nosaltres sabem que no ens passem tot el dia cantant i ballant i de festa, però sembla que els directors de cinema espanyols viuen en un món paral·lel. O això, o el que volen és introduir els tòpics de la terra en les seves produccions.
Per exemple, en la pel·lícula de Bigas Luna (director català) anomenada “La teta y la luna” són asidues les interpretacions "flamenquils" a capel·la per part d’un dels personatges.
http://www.youtube.com/watch?v=TJ_g7A_Lv6E
http://www.youtube.com/watch?v=IbkCEl2GEc0&feature=PlayList&p=7D4650464C09975D&playnext=1&index=18
Un altre exemple és el personatge de Penélope Cruz a "Volver", film de Pedro Almodóvar. En els fragments del següent enllaç es poden veure els nous tòpics espanyols (és a dir, la figura de la “xoni”, el típic programa tipus “el diario de Patricia”) i com sempre, el flamenc que no falti!!
http://www.youtube.com/watch?v=u6-7wRjp4Oc
I com que ja hem parlat de la Pe i de Bigas Luna, dons els podem unir en una de les pel·lícules més topicones: “Jamón, jamón”. Només amb el títol i el cartell de la pel·lícula ja tenim tòpic assegurat.
http://www.mi-direccion.com/divx/J/Jamon-Jamon-Vcd.jpg
Personalment crec que es podrien fer grans pel·lícules sense la introducció dels típics tòpics, sempre i quan disposis d’una gran documentació, és a dir, si es vol reflexar algun tòpic espanyol, s’hauria d’intentar ubicar en l’entorn geogràfic o social adequat per tal de que un nadiu de la zona, en veure-ho, no ho percebi com a tòpic.
Ja per acabar poso els enllaços de les fotos de A.Leivobitz que va realitzar a la Penélope Cruz en el més pur estil topicós espanyol (no massa distant dels panells de Sorolla en l’exposició “Sorolla: Visión de España” que hi ha a l’MNAC actualment).
Si la Pe és natural d’Alcobendas (Madrid) està clar que Leivobitz li està atribuint el tòpic del flamenc i del torero espanyol. No sé perquè, posats a topitzar, Leivobitz no va vestir a la Pe de fallera i la va fer menjar paella, o perquè no la va posar al costat d’un gaiter, o ballant sardanes amb una reixa al cap.
Fotos d'A. Leivobitz:
http://img.poprosa.com/2007/11/penelope-cruz-vogue.jpg
http://www.style.com/images/vogue/feature/112707/img03.jpg
Sorolla: Visión de España:
http://comunidad.levante-emv.com/servicios/galeriasMultimedia/fotoAmpliada.jsp?pIdGaleria=633&pIdComponente=17917
Sorolla: Visión de España:
http://comunidad.levante-emv.com/servicios/galeriasMultimedia/fotoAmpliada.jsp?pIdGaleria=633&pIdComponente=17917
divendres, 20 de febrer del 2009
L'expulsió dels moriscos (1609-2009)
http://www.1609-2009.esEl 9 d’abril del 1609 Felip III va decretar l'expulsió dels moriscos d’Espanya, i els va enviar cap a terres africanes. Ells mateixos es pagaven el trajecte i s’embarcaven als vaixells preparats pel govern. En la seva major part els van traslladar al nord d’Àfrica, concretament al Marroc, Argelia i Tunísia. Però també n’hi van haver que es van quedar en terres espanyoles.
Els que es quedaven temien ser perseguits, trobats i expulsats, o en el pitjors dels casos, morts a mans de qualsevol. Els que marxaven es trobaven en una nova terra, sense saber la llengua musulmana i molts d’ells reconvertits al cristianisme.
Expulsar als moriscos suposava alliberar Espanya d’un grup considerat com un enemic nacional, i assentar un cop a favor de l’ortodoxia religosa, reforçant el poder i el prestigi dels castellans.
Aquest any es commemoren 400 anys d’aquesta expulsió, en el meu parer, injusta i xenòfoba. L’expulsió dels moriscos ha estat una de les més fortes de la història. 300.000 persones van ser expulsades del seu lloc de residència, lloc on havien nascut, ja que eren descendents de les persones que s’havien convertit a l’Islam des del Segle VII a la Península.
Personalment, no em sembla bé que es persegueixi a cap persona per motius religiosos, i encara menys que se la faci fora d’un territori per les seves creences. Les diferents religions, llengües i cultures aporten una riquesa social immensa a la comunitat, que es va fent tangible amb el pas del temps. Amb l’expulsió dels moriscos cap a terres africanes es va generar l’enriquiment de les ciutats de destí.
Personalment, no em sembla bé que es persegueixi a cap persona per motius religiosos, i encara menys que se la faci fora d’un territori per les seves creences. Les diferents religions, llengües i cultures aporten una riquesa social immensa a la comunitat, que es va fent tangible amb el pas del temps. Amb l’expulsió dels moriscos cap a terres africanes es va generar l’enriquiment de les ciutats de destí.
A continuació us deixo amb dos fragments del Decret d'expulsió dels Moriscos, 9 d'abril del 1609:
(…) “Primeramente, que todos los moriscos de este reino, así hombres como mujeres, con sus hijos, dentro de tres días de como fuere publicado este bando en los lugares donde cada uno vive y tiene su casa, salgan de él y vayan a embarcarse a la arte donde el comisario les ordenare, llevando consigo de sus haciendas los muebles, los que pudieren en sus personas, para embarcarse en las galeras y navíos que están aprestados para pasarlos en Berbería, adonde los desembarcarán sin que reciban mal tratamiento ni molestia en sus personas. Y el que no lo cumpliere, incurra en pena de la vida, que se ejecutara irremisiblemente”.
“Que cualquiera de los dichos moriscos que, publicado este bando, y cumplidos los tres días, fuese hallado fuera de su propio lugar, pueda cualquier persona, sin incurrir en pena alguna, prenderle y desvalijarle, entregándole a la Justicia del lugar más cercano, y si se defendiere lo pueda matar” (…)
http://sauce.pntic.mec.es/~prul0001/Textos/Texto%202%20tema%20VII.pdf)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
